Lectio Divina Jn 14, 23-29

LECTIO DIVINA EN LA PARRÒQUIA (nº 22)

PARRÒQUIA SANTA JOAQUIMA DE VEDRUNA. CARMELITES

1)     Petició d’ajuda al Senyor:

Te Pido, oh Padre bueno,

que dispongas mi corazón

a la escucha

de tu Palabra.

Ayudame a recibirla

y a guardarla en el corazón.

Ayúdame a cultivarla

y a hacerla germinar.

Hazme terreno fertil

y rico  en buenas obras.

2)     Jn 14, 23-29:

“En aquel tiempo, dijo Jesús a sus discípulos: El que me ama guardará mi palabra, y vendremos a él y haremos morada en él. El que no me ama no guardará mis palabras. Y la palabra que estáis oyendo no es mía, sino del Padre que me envió.

Os he hablado de esto ahora que estoy a vuestro lado, pero el defensor, el Espíritu Santo, que enviará el Padre en mi nombre, será quien os lo enseñe todo y os vaya recordando todo lo que he dicho.

La paz os dejo, mi paz os doy; no os la doy yo como la da el mundo. Que no tiemble vuestro corazón ni se acobarde. Me habéis oído decir: “Me voy y vuelvo a vuestro lado. Si me amarais, os alegraríais de que vaya al Padre, porque el Padre es más que yo. Os lo he dicho ahora, antes de que suceda, para que cuando suceda, sigáis creyendo.”

3)     Ara veiem que diu el text, situant-lo en el seu context,  primer els textos paral·lels a continuació la nota al passatge de Joan, i finalment alguns comentaris de autors i documents cristians importants.

3a) Nota explicativa del text: “Continua el discurs de Jesús iniciat en Jn 4, 1-14 . Ara es tracta de la tornada de Jesús: no d’una tornada llunyana, si no propera, doncs Jesús tornarà a estar amb els seus deixebles quan ressusciti de entre els morts. Aleshores la presència del Pare i de Jesús serà plena en els que l’estimen. El segon anunci del paràclit presenta a l’Esperit com el “mestre” que recordarà i descobrirà en tota la seva profunditat l’ensenyament de Jesús i la veritat que és el mateix Jesús. Termina el primer discurs (Jn 13,31-14,31) amb al·lusions als temes centrals del mateix: la partença i el retorn de Jesús, la relació entre el Pare i el Fill, la fe…. També apareix un tema nou: la partença de Jesús deu ser motiu d’alegria pels deixebles, doncs els ajudarà a comprendre millor els seus ensenyaments.”

3b) Comentaris al text que reflexionem d’autors i documents cristians rellevants:                                                                                                                       “En efecto, el Espíritu Santo enseñó y recordó: enseñó todo aquello que Cristo no había dicho por superar nuestras fuerzas, y recordó lo que el Señor había enseñado y que, bien por la oscuridad de las cosas, bien por la torpeza de su entendimiento, ellos no habían podido conservar en la memoria”. (Teofilacto, Enarratio in Evangelium Ioannis, ad hoc).”

“Jesucristo es igual al Padre según la divinidad, menor que el Padre según la humanidad” (Símbolo Atanasiano).

3c) Paral·lels del text que meditem:

Hch 10, 40-41: “,,,,,,però Déu el ressuscità el darrer dia i li va concedir que s’aparegués, no a tot al poble, si no als testimonis que Déu mateix havia escollit des d’abans, es a dir, a nosaltres, que vam menjar i veure amb ell desprès que hagués ressuscitat de entre els morts.”

 

4)     Ara veiem que ens diu personalment i/o social, el fragment que hem llegit avui. És el moment de fer uns cinc minuts de silencia. Al final d’aquests, el que vulgui pot dir allò que li ha dit la Paraula (Català o Castellà). Si fas aquesta lectio, sòl, la teva contestació es directa des de la pregària a Déu).

5)   A continuació bé la resposta al que ens ha dit la Paraula. Amb la pregària:

5a) També qui vulgui, pot fer la seva pregària espontània, des de el que l’ha suggerit la lectura, o qualsevol intenció que tingui.

5b) En acabar les pregàries espontànies, les unim totes orant amb el Salm 66

6)  Contemplació:

6a) Ara dedicarem 2 ó 3 minuts (si calen més minuts, es dediquen més) per contemplar allò que el Senyor més se’ns ha deixat sentir, una paraula, un sentiment, una imatge, ó algun tresor espiritual d’un altre moment en la nostra vida, en que el Senyor també se’ns ha manifestat, recordar-ho i reviure-ho, evocar aquesta presència de Déu en el nostre interior o davants del Santíssim o d’una Icona religiosa que ens ajudi a contemplar.

6b) Recordem una Paraula, una frase que podem memoritzar de l’Evangeli que hem llegit i que ens servirà per fer present de nou a Déu un cop acabada aquesta lectio i que ens ajudarà a seguir pregant en el dia a dia.

6c) Acabem aquesta contemplació amb l’oració que el mateix Jesús ens va ensenyar el Pare Nostre: “Pare Nostre, que esteu en el cel,,,,,,”.

7)     Benedicció.

8)     Flor del Carme

DEJA UNA RESPUESTA

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.