Lectio Divina Lc 13, 1-9

LECTIO DIVINA EN LA PARRÒQUIA (14)

PARRÒQUIA SANTA JOAQUIMA DE VEDRUNA. CARMELITES

(Evangeli del Diumenge III de Quaresma cicle/c)

1) Invocació a l’Esperit sant:

VEN ESPÍRITU DE DIOS

SOBRE MI.

ME ABRO A TU PRESENCIA.

CAMBIARÁS MI CORAZÓN. (2)

Toca mi debilidad,

toma todo lo que soy,

pongo mi vida en tus manos

y mi fe.

Poco apoco llegarás

a inundarme de tu luz ,

tu cambiarás mi pasado,

cantaré.

2) Lc 13, 1-9: “En una ocasión, se presentaron algunos a contar a Jesús lo de los Galileos cuya sangre vertió Pilato con la de los sacrificios que ofrecían. Jesús les contestó:

¿Pensáis que esos galileos eran más pecadores que los demás galileos, porque acabaron así? Os digo que no: y,si no os convertís, todos pereceréis lo mismo. Y aquellos dieciocho que murieron aplastados por la torre de Siloé, ¿pensáis que eran más culpables que los demás habitantes de Jerusalén? Os digo que no: y, si no os convertís, todos pereceréis de la misma manera.

Y les dijo esta paràbola:

Uno tenía una higuera plantada en su viña, y fue a buscar fruto en ella, y no lo encontró.

Dijo entonces al viñador: “Ya ves: tres años llevo viniendo a buscar fruto en esta higuera, y no lo encuentro. Córtala. ¿Para que va a ocupar terreno en balde?.

Pero el viñador contestó: Señor, déjala todavía este año: yo cavaré alrrededor y le echaré estiércol, a ver si da fruto. Si no, la cortas”.

3) Ara veiem que diu el text,situant-lo en el seu context, primer la nota al passatge de Lluc i a continuació els paral•lels corresponents:

3a) Nota explicativa del text: En el context del judici que ve (Llc 12, 54-59), Jesús es refereix a dos esdeveniments històrics que no coneixem amb exactitud: les seves reflexions sobre ells aclareixen que davant de Déu tots estem necessitats de conversió

La paràbola de la figuera, referida en primer terme a Israel, expressa les oportunitats que Déu concedeix per la conversió. A pesar de la invitació urgent a convertir-nos i a donar fruits, vivim encara en el temps de la paciència de Déu (Rm 3,25-26).

3b) Paral•lels del text que meditem:

Hch 5, 37: “Después de Teudas, surgió Judas el Galileo enlos días del empadronamiento, y arrastró detràs de sí al pueblo: pero también el pereció, y todos sus secuaces se dispersaron.”

Jn 9, 2-3: “Sus discípulos al verlo le preguntaron: Maestro, ¿porqué nació ciego este hombre? ¿fué por un pecado suyo o de sus padres?. Jesús respondió: la causa de su ceguera no ha sido ni un pecado suyo o de sus padres.”

Mt 21, 19: “Vió una higuera junto el camino, se acercó a ella y, al no encontrar más que hojas le dijo: Que nunca brote más de ti fruto alguno. Y la higuera se secó en el acto.”

4) Ara anem a veure que ens diu personalment o social, el fragment que hem llegit avui. És el moment de fer uns cinc minuts de silenci. Al final d’aquests, el que vulgui pot dir allò que li ha dit la Paraula. (Català ó Castellà). (Si fas la Lectio, sòl, la teva contestació es directa des de la pregària a Déu).

5) A continuació bé la resposta al que ens ha dit la Paraula, amb la pregària.

5a) També qui vulgui, pot fer la seva pot fer la seva pregària espontània, des de el que li ha suggerit la lectura o qualsevol intenció que tingueu.

5b) En acabar les pregàries espontànies com a cloenda, podem fer el Salm 102: Beneeix el Senyor, ànima meva, del fons del cor beneeix el seu sant nom. Beneeix el senyor ànima meva, no t’oblidis dels seus favors.

Ell et perdona les culpes i et guareix de tota malaltia: rescata de la mort la teva vida i et sacia d’amor entranyable.

El Senyor fa justícia als oprimits, sentencia a favor d’ells. Ha revelat a Moisés els seus camins, el seu estil d’obrar, als fills d’Israel.

El Senyor es compassiu i benigne,

lent per al càstig, ric en l’amor. El seu amor als fidels és tan immens com la distancia del cel a la terra.

6) Contemplació.

6a) Ara dedicarem 2 ó 3 minuts per contemplar allò en el que el Senyor més se’ns ha deixat sentir, una paraula, sentiment, una imatge, algun tresor espiritual d’un altre moment en la nostra vida que el Senyor també se’ns ha deixat sentir, recordar aquest moment i reviure, evocar aquesta presència de Déu en el nostre interior.

6b) Acabem aquesta contemplació amb l’oració amb l’oració del Pare Nostre: “Pare Nostre…”

6c) Recordem una paraula, una frase que podem memoritzar de l’Evangeli que hem llegit i que ens servirà per fer present de nou a Déu un cop acabada aquesta Lectio i que ens ajudarà a seguir pregant en el dia a dia.

7) Benedicció.

8) Flor del Carme:

Flor del Carme, cep del raïm diví,/ llum celeste i verge amb fruit al sí/ meravella./

Mare tendra intacta de baró,/ als fills vostres doneu protecció,/ bella estrella./

Mare dolça Senyora del Carmel,/ vostre poble ompliu del goig que al cel fruïu ara./

Sou la porta, la clau del paradís:/ Conduïu-nos on vos regneu feliç/ nostra Mare:/ Amén

DEJA UNA RESPUESTA

uno × 4 =