LECTIO DIVINA EN LA PARRÒQUIA ( nº 20)
PARRÒQUIA SANTA JOAQUIMA DE VEDRUNA. CARMELITES
1) Invocació a l’Esperit Sant:
VEN ESPÍRITU DE DIOS
SOBRE MI.
ME ABRO A TU PRESÈNCIA
CAMBIARÀS MI CORAZÓN. (2)
Toca mi debilidad,
toma todo lo que soy,
pongo mi vida en tus manos
y mi fe.
Poco a poco llegarás
a inundarme de tu luz,
tu cambiarás mi pasado, cantaré.
2) Jn 10, 27-30:
“ Dijo Jesús: “Mis ovejas escuchan mi voz y yo las conozco y ellas me siguen, y yo les doy la vida eterna: no perecerán para siempre y nadie las arrebatará de mi mano. Mi Padre, que me las ha dado, supera a todos, y nadie puede arrebatarlas de la mano de mi Padre. Yo y el Padre somos uno.”
3) Ara veiem que diu el text, situant-lo en el seu context, primer la nota al passatge de Joan i a continuació els textos paral·lels corresponents:
3a) Nota explicativa del text:
“A la insidiosa pregunta sobre la seva condició de Messies, Jesús no contesta directament. El fa de forma indirecta i equivalent, remetent al testimoni de les seves obres i afirmant que la seva veritable identitat només pot ser coneguda per aquells que li pertanyen, per les seves ovelles, es adir, per aquells que estan oberts a la fe. La menció del pòrtic de Salomó, el rei que va construir el temple planejat pel seu pare David (1Re 8, 17 ss), pot ser una al·lusió intencionada a Jesús en quant Fill que realitza les obres del seu pare. No oblidem que Jesús s’ha manifestat com el nou temple (Jn 2,21).
3b) Paral·lels del text que meditem:
Hch 3,11: “Como él no se separaba de Pedro y de Juan, toda la gente, llena de asombro, se reunió alrededor de ellos junto al pórtico de Salomón. Hch 5,12: “los apóstoles realizaban muchos signos y prodigios en medio del pueblo. Todos los creyentes se reunían en el pórtico de Salomón,…” Lc 22,67: “…y dijeron si tu eres el Mesías, dínoslo. Jesús les dijo: Si os lo digo, no me vais a creer,…” Mt 9,3: “Algunos maestros de la ley decían para sí: Este blasfema”.
Lc 16,17: “Pero antes desaparecerán el cielo y la tierra, que pierda valor una sola coma de la ley.”
Sl 82,6: “Os lo aseguro: Aunque seáis dioses e hijos del Altísimo todos,…”
Jn 14, 10-11: ¿No crees que yo estoy en el Padre y el Padre en mí? Lo que os digo no son palabras mías. Es el Padre que vive en mí, el que está realizando su obra. Debéis creerme cuando afirmo que yo estoy en elPadre y el Padre está en mí: si no creéis en mis palabras, creed al menos en las obras que hago.”
4) Ara veiem que ens diu personalment i/o social, el fragment que hem llegit avui. És el moment de fer uns cinc minuts de silenci. Al final d’aquests, el que vulgui pot dir allò que li ha dit la Paraula (Català ó Castellà). Si fas la lectio, sòl, la teva contestació es directa des de la pregària a Déu.
5) A continuació bé la resposta al que ens ha dit la Paraula, amb la pregària:
5a) També qui vulgui, pot fer la seva pregària espontània, des de el que l’ha suggerit la lectura, o qualsevol intenció que tingueu.
5b) En acabar les pregàries espontànies, les unim tots amb el Salm 99:
”Aclameu el Senyor arreu de la terra, honoreu el Senyor amb cants de festa, entreu davant d’Ell amb crits d’alegria. Reconeixeu que el Senyor és Déu, que és el nostre creador i que som seus: som el seu poble i el ramat que ell pastura. Que n’és de bo el Senyor! Perdura eternament el seu amor, és fidel pels segles i segles.”
6) Contemplació.
6a) Ara dedicarem 2 ó 3 minuts (si calen més minuts, si dediquen més) per contemplar allò que el Senyor més se’ns ha deixat sentir, una paraula, un sentiment, una imatge, ó algun tresor espiritual d’un altre moment en la nostra vida, en que el Senyor també se’ns ha manifestat, recordar-ho i reviure-ho, evocar aquesta presència de Déu en el nostre interior i estar atentament en aquesta situació.
6b) Recordem una Paraula, una frase que podem memoritzar de l’Evangeli que hem llegit i que ens servirà per fer present de nou a Déu un cop acabada aquesta lectio i que ens ajudarà a seguir pregant en el dia a dia.
6c) Acabem aquesta contemplació amb l’oració que el mateix Jesús ens va ensenyar el Pare Nostre: “Pare Nostre….”
7) Benedicció.
8) Flor del Carme
