El pou de Jacob i el pou de les nostres vanitats

Aquell dia el sol era calent i xardorós i feia suar de valent als que s’atrevien fer camí d’un lloc a l’altre.

El fill d’en Josep amb la seva nova colla d’amics es dirigien a Samaria, en arribar al pou anomenat de Jacob, el jove mestre cregué oportú prendre’s un descans mentre llurs amics s’acostaren al poble a comprar alguns queviures per reprendre forces, venien de lluny. El mestre jueu, fill d’un fuster de Natzaret, s’ajagué bonament entre les pedres del vell pou fins a quedar-se força ben assegut; un parell de velles palmeres apaivagaven gandulament els raigs d’aquell sol que anava caient ben aplomat damunt del vell camí de terra i de pedres escardades. Tal vegada, de tan en tan, un petit oreig suau mig refrescava el rostre dels caminants en aquella hora forta del dia.

Mentre el rabí mig endormiscat esperava la tornada dels seus amics, s’apropà una dona del poble a pouar aigua del pou i Jesús, així es deia el mestre, es desvetllar, se la va quedar mirant i tot seguit entaulà diàleg amb ella, aquell diàleg  tan conegut i que tots sabem sobradament. La dona era de Samaría, d’aquí el nom de Samaritana.

En aquest punt podeu agafar el vostre text bíblic i llegir tranquil.lament:                       Joan, cap 4, 1-30

Hi podeu fer un espai de silenci meditatiu.

La Quaresma, bons germans,  ja ha començat i Jesús, com tantes vegades, se’ns fa present en la nostre vida que, poc o molt, sempre la tenim plena i atavalada  de tantes i tantes coses i ens crida pel pròpi nom, ens interroga, ens parla, com va fer amb la dona samaritana. Hem de pensar que nosaltres, els homes i dones per més que creiem, tots portem a la pell l’estigma del pecat que ens disfressa i ens desfigura mostrant moltes i moltes cares diferents sense que, a vegades, ni ens n’adonem compte. Mireu, sols una ha d’ésser auténtica!  Aquella dona del pou, però, fou sincera amb Jesús i s’obrí de bat a bat a la seva Paraula.

Amics, si, vosaltres que em llegiu; ara és el temps de la conversió, ara és el temps favorable. Jesús ens espera davant el sagrari, que és el veritable pou on trobarem l’aigua que guareix i dóna Vida Eterna.  Ell vol parlar-nos d’aquella manera tan pròpia que únicament ell sap fer. Per que negar-nos a la seva crida? Si som sincers del tot no hem de dubtar en acostar-nos a Ell sense por ni dubtes…;  o volem quedar-nos quiets i indecisos, com la gent d’aquell poblet prop de Natzaret que el seu batlle els comminava a quedar-se a casa quiets i tranquils en comptes d’anar a Betlem a adorar l’Infant per que tot era una falòrnia inventada per quatre visionaris. Sembla que el senyor batlle preferia l’esclavitud dels romans a la llibertat que ens portava el Fill de Déu fet home. (De l’obra teatral  “Barioná, el hijo del trueno”).

Hem de creure que el Senyor pot infinitament més que la ceguesa de l’home. El seu amor, la seva paciència pels homes fa que ens cridi i esperoni constantment invitat-nos a canviar de vida, d’estil i de maneres de fer i d’actuar…,  Jesús, tot demanant aigua a una dona de vida lleugera va fer que el seu cor canviés deixant a part la vida llicenciosa que portava. Tal vegada com que nosaltres som dels “bons”, anem a missa, resem un Pare nostre mal mastegat o fem passar el Rosari  cada dia embolcallat de distraccions, no necessitem aquella conversada pausada i amorosa a la qual Jesús ens convida  per fer-nos veure la profunditat i el perill del pou, del pou del meu orgull, de la meva vanitat. Per demostrar-me que no vaig per bon camí i que vol el meu canvi.

Quaresma 2013 !

Quaresma de l’any de la Fe !  que sigui tanmateix la:

Quaresma de la meva conversió!!!

Santa Quaresma i millor Pasqua per a tots.

           germà Carles Mª, carmelita

DEJA UNA RESPUESTA

dieciocho − 15 =

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.