LECTIO DIVINA EN LA PARRÒQUIA (nº 21)
PARRÒQUIA SANTA JOAQUIMA DE VEDRUNA. CARMELITES
1) Invocació a l’Esperit Sant:
VEN ESPÍRITU DE DIOS
SOBRE MI.
ME ABRO A TU PRESENCIA
CAMBIARÁS MI CORAZÓN. (2)
Toca mi debilidad,
toma todo lo que soy
pongo mi vida en tus manos y mi fe.
Poco a poco llegarás
A inundarme de tu luz,
Tu cambiarás mi pasado, cantaré.
2) Jn 13, 31-33ª.34-35:
“ Cuando salió Judas del cenáculo, dijo Jesús: Ahora es glorificado el Hijo del hombre, y dios es glorificado en él. Si Dios es glorificado en él, también Dios lo glorificará en sí mismo: pronto lo glorificará.
Hijos mios, me queda poco de estar con vosotros.
Os doy un mandamiento nuevo: que os améis unos aotros: como yo os he amado, amaos también entre vosotros. La señal por la que conocerán que soys discípulos míos será que os amáis unos a otros.”
3) Ara veiem que diu el text, situant-lo en el seu context, primer la nota al passatge de Joan i a continuació els textos paral·lels corresponents:
3a) Nota explicativa del text:
“Comença el primer discurs de comiat (Jn 13,31-14,31). En ell, juntament al tema principal, que es la partença de Jesús, es posa de relleu un altre tema particularment estimat per Joan: Aquesta manifestació coincideix amb la partença de Jesús. Es tracta d’una glorificació mútua: Jesús manifesta la glòria del Pare, i el Pare manifesta la gloria de Jesús.
En aquest context introdueix l’evangelista el manament de l’Amor. Aquest manament es l’essència dels deixebles: aquests s’han d’estimat per què Déu els ha estimat primer (1Jn 4,19), enviant al món al seu Fill estimat, per que ell es lliuri per nosaltres (Jn 13,16; Rm 8,32). L’amor dels deixebles deu ser una manifestació d’aquest amor que Déu els ha mostrat a través de Jesús”.
3b) Paral·lels del text que meditem:
Jn 15, 12.17: “Mi mandamiento es éste: Amaos los unos a los otros, como yo os he amado.,,,,,,,.Lo que yo os mando es esto: que os améis los unos a los otros.”
1Jn 2, 8: “Sin embargo el mandamiento –que se realiza en él y en vosotros- es nuevo, en el sentido de que las tinieblas pasan y ya brilla la luz verdadera.”
1Jn 3,11.23: “Porque el mensaje que habéis oído desde el principio es que debemos amarnos los unos a los otros.,,,,,,,.Y éste es su mandamiento : que creamos en el nombre de su Hijo Jesucristo y que nos amemos los unos a los otros según el mandamiento que él nos dio.
2Jn 5: “Mi querido amigo, te portas como creyente en todo lo que haces con los hermanos, y eso que son forasteros.”
4) Ara veiem que ens diu personalment i/o social, el fragment que hem llegit avui. És el moment de fer uns cinc minuts de silenci. Al final d’aquests, el que vulgui por dir allò que li ha dit la Paraula (Català o castellà). (Si fas lectio, sòl, la teva contestació es directa des de la pregària a Déu).
5) A continuació bé la resposta al que ens ha dit la Paraula. Amb la pregària:
5a) També qui vulgui, pot fer la seva pregària espontània, des de el qu l’ha suggerit la Lectura, o qualsevol intenció que tingui.
5b) En acabar les pregàries espontànies, les unim totes amb orant amb el Salm nº 144:
“T’exalçaré, Déu meu i rei meu, beneiré el teu nom per sempre. Et beneiré dia rere dia, lloaré el teu nom per sempre més. El Senyor és gran i digne de tota lloança. La seva grandesa no te límits. Que a cada generació et lloïn pel que has fet, que anunciïn les teves proeses. Que expliquin la teva gloriosa majestat, i jo celebraré els teus prodigis. Que parlin del teu poder temible, i jo contaré les grandeses del Senyor. Que recordin que es immensa la teva bondat i aclamin els teus favors.
El Senyor es compassiu i benigne, lent per al càstig, gran en l’amor.
El Senyor es bo per a tothom, estima entranyablement tot el que ell ha creat.
Que t’enalteixin les teves creatures, que et beneeixin, Senyor, els teus fidels: que proclamin la glòria del teu Regne i parlin de la seva potència: que facin conèixer a tothom les teves gestes, la majestat gloriosa del teu Regne. El teu Regne s’estén a tots els segles, el teu imperi, a totes les generacions. Totes les paraules del Senyor són fidels, les seves obres són obres d’amor.
El senyor sosté els qui estan a punt de caure: els qui han ensopegat, ell els redreça. Tothom posa els ulls en tu, mirant esperançat, i al seu temps els dónes l’aliment. Tan bon punt obres la mà, sacies de grat tots els vivents.
Són camins de bondat, els del Senyor, les seves obres són obres d’amor. El Senyor és a prop dels qui l’invoquen, dels qui l’invoquen amb sinceritat. Satisfà el desig dels seus fidels, escolta el seu crit d’auxili i els salva. El Senyor guarda els qui l’estimen, però farà desaparèixer els injustos.
Que els meus llavis lloïn el Senyor, que tothom beneeixi el seu sant nom per sempre més!.”
6) Contemplació:
6a) Ara dedicarem 2 ó 3 minuts (si calen més minuts, si dediquen més) per contemplar allò que el Senyor més se’ns ha deixat sentir, una paraula, un sentiment, una imatge, ó algun tresor espiritual d’un altre moment en la nostra vida, en que el Senyor també se’ns ha manifestat, recordar-ho i reviure-ho, evocar aquesta presència de Déu en el nostre interior o davant del Santíssim o d’una Icona Religiosa que ens ajudi a contemplar.
6b) Recordem una Paraula, una frase que podem memoritzar de l’Evangeli que hem llegit i que ens servirà per fer present de nou a déu un cop acabada aquesta lectio i que ens ajudarà a seguir pregant en el dia a dia.
6c) acabem aquesta contemplació amb l’oració que el mateix Jesús ens va ensenyar el Pare Nostre: “Pare Nostre, que esteu en el cel,,,,,,,,.”
7) Benedicció.
8) Flor del Carme
