Lectio Divina Jn 20, 19-23

LECTIO DIVINA EN LA PARRÒQUIA (nº 24)

PARRÒQUIA SANTA JOAQUIMA DE VEDRUNA – CARMELITES     (16-5-2013)

1)      Invocació a l’Esperit Sant:

VEN ESPÍRITU DE DIOS

SOBRE MÍ.

ME ABRO A TU PRESENCIA,

CANVIARÁS MI CORAZÓN. (2)

Toca mi debilidad,

toma todo lo que soy

pongo mi vida en tus manos y mi fe.

Poco a poco llegarás

a inundarme de tu luz,

tu cambiarás mi pasado, cantaré.

2)      Jn 20, 19-23: “ Al anochecer de aquel día, el dia primero de la semana, estaban los discípulos en una casa, con las puertas cerradas por miedo a los judíos. Y en esto entró Jesús, se puso en medio y les dijo: Paz a vosotros.

Y diciendo esto, les enseñó las manos y el costado. Y los discípulos se llenaron de alegría al ver al Señor. Jesús repitió: Paz a vosotros. Como el Padre me ha enviado, así también os envio yo.

Y dicho esto, exhaló su aliento sobre ellos y les dijo: “Recibid el Espíritu Santo: a quienes les perdonéis los pecados, les quedan perdonados: a quienes se los retengais, les quedan retenidos”.

3)      Ara veiem que diu el text, situant-lo en el seu context: primer la nota al text que hem escoltat, a continuació, comentaris d’autors i documents rellevants al fragment evangèlic d’avui:

3a) Nota explicativa del text:

“El Senyor ressuscitat compleix la promesa de tornar amb els seus deixebles (Jn 14, 18; 16,16) i d’enviar-los l’Esperit (Jn 14,26). La situació dels deixebles, tancats per por als jueus, reflecteix l’actitud de la comunitat joànica que te por en un món hostil, viu la temptació de refugiar-se en el Cenacle, en el seu propi cercle. Jesús, no obstant els envia al món per que siguin testimonis seus i del Pare.

3b) Comentaris al text que reflexionem, d’autors i documents cristians rellevants:

“ Ya se había llevado a cabo el plan salvífico de Dios en la tierra; pero convenía que nosotros llegáramos a ser partícipes de la naturaleza divina del verbo, esto es que abandonásemos nuestra vida anterior para transformar-la y conformar-la a un nuevo estilo de vida y de santidad. Esto sólo podía llevarse a efecto con la comunicación del Espíritu Santo”. (S. Cirilo de Alejandría, Comentario a Joan 10)

“ El Señor, principalmente entonces, instituyó el sacramento de la penitencia, cuando resucitado de entre los muertos sopló sobre sus discípulos diciendo: recibd el Espíritu santo… Por este hecho tan insigne  y por tan claras palabras, el común sentir de todos los Padres entendió siempre que fué comunicada a los Apóstoles y a sus legítimos sucesores la potestad de perdonar y retener los pecados para reconciliar a los fieles caídos en pecado después del Bautismo” (Concilio de Trento, Sobre la Penitencia, cap.1)

3c) Paral·lels bíblics del text que meditem:

Mc 16, 14-18: “Finalment, mentre eren a taula, Jesús es va aparèixer als onze i els reprotxà la seva falta de fe i la seva duresa de cor, ja que no havien cregut els qui l’havien vist ressuscitat. Els digué: Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’Evangeli a tota la humanitat. Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran. Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal: imposaran les mans als malalts, i es posaran bons.”

Mt 28, 16-20: “Els onze deixebles se n’anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure’l, el van adorar: abans, però, havien dubtat. Jesús s’acostà i els va dir: He rebut plena autoritat al cel i a la terra. Aneu doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del fill i de l’Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món.”                                                                                                                                    

Ac 1, 6-8: Ells doncs, trobant-se reunits, li preguntaren: senyor, es ara que restabliràs el Regne a favor d’Israel? Ell els contestà: no es cosa vostra de saber els temps i els moments que el Pare ha fixat amb la seva autoritat. Però vosaltres quan l’esperit Sant vindrà damunt nostre, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot judea, a Samaria i fins a l’extrem de la terra.”                                                                             

Ez 37,9: “El Senyor em digué: Fill d’home, profetitza, profetitza a l’Esperit. Digues-li: Això et mana el Senyor, Déu sobirà: Vine, esperit, vine dels quatre vents i alena sobre aquests morts perquè recobrin la vida.”

Mt 16,19: “Et donaré les claus del Regne del cel: tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel.”

4)      Ara viem que ens diu personalment i/o social, el fragment que hem llegit avui. És el moment de fer uns cinc minuts de silenci. Al final d’aquests, el que vulgui pot dir allò que li ha dit la Paraula (Català o Castellà). Si fas aquesta lectio, sol, la teva contestació es directa des de la pregària a Déu.

5)   A continuació bé la resposta al que ens ha dit la Paraula, amb la pregària:

5a) També qui vulgui, pot fer la seva pregària espontània, des de el que l’ha suggerit la lectura, o qualsevol intenció que tingui.

5b) En acabar les pregàries espontànies, les unim totes orant amb el Salm103

6)      Contemplació:

6a) Ara dedicarem 2 ó 3 minuts (si calen més, es dediquen més) per contemplar allò que el Senyor més se’ns ha deixat sentir, una paraula, un sentiment, una imatge, ó algun tresor espiritual  d’un altre moment en la nostra vida, en que el Senyor també se’ns ha manifestat, recordar-ho i reviure-ho, evocar aquesta presència de Déu en el nostre interior o davant del Santíssim o d’una icona religiosa que ens ajudi a contemplar-la.

6b) Recordem una Paraula, una frase que podem memoritzar de l’evangeli que hem llegit i que ens servirà per fer present de nou a Déu un cop acabada aquesta lectio i que ens ajudarà a seguir pregant en el dia a dia.

6c) Acabem aquesta contemplació amb l’oració que el mateix Jesús ens va ensenyar el Pare Nostre: “Pare Nostre, que esteu……”.

 

7)      Benedicció.

8)      Flor del Carme:

Flor del Carme cep del Raïm diví,/ llum celeste i verge i fruit al sí, meravella./                                                                                                                         Mare tendra intacta de baró,/ als fills vostres doneu protecció,/ bella estrella./                                                                                                                                    Mare dolça Senyora del Carmel,/ vostre poble ompliu del goig que al cel fruïu ara./                                                                                                                            Sou la porta la clau del paradís:/ conduïu-nos on vós regneu feliç/ nostra Mare:/ Amén, Al·leluia.

  

DEJA UNA RESPUESTA

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.