LECTIO DIVINA EN LA PARRÒQUIA (18)
PARRÒQUIA SANTA JOAQUIMA DE VEDRUNA. CARMELITES
(Evangeli del segon Diumenge de Pasqua –DIVINA MISERICORDIA- cicle/c)
1) Invocació a l’Esperit Sant:
VEN ESPÍRITU DE DIOS
SOBRE MI.
ME ABRO A TU PRESÈNCIA
CAMBIARÀS MI CORAZÓN. (2)
Toca mi debilidad,
toma todo lo que soy,
pongo mi vida en tus manos
y mi fe.
Poco a poco llegarás
a inundarme de tu luz,
tu cambiarás mi pasado, cantaré.
2) Jn 20, 19-31: “Al anochecer de aquel día, el primero de la semana, estaban los discípulos en una casa, con las puertas cerradas por miedo a los judíos. Y en esto entró Jesús, se puso en medio y les dijo: Paz a vosotros. Y diciendo esto, les enseñó las manos y el costado. Y los discípulos se llenaron de alegría al ver al Señor. Jesús repitió: Paz a vosotros. Como el Padre me ha enviado, así también os envio yo. Y dicho esto, exhaló su aliento sobre ellos y les dijo: Recibid el Espíritu Santo: a quienes les perdonéis los pecados, les quedan perdonados: a quienes se los retengáis les quedan retenidos. Tomás, uno de los doce, llamado el mellizo, no estaba con ellos cuando vino Jesús. Y los otros discípulos le decían: Hemos visto al Señor. Però el les contestó: si no veo en sus manos la señal de los clavos y no meto la mano en su costado, no lo creo.
A los ocho dias, estaban otra vez dentro los discípulos y Tomás con ellos. Llegó Jesús, estando cerradas las puertas, se puso en medio y dijo: Paz a vosotros. Luego dijo a Tomás: Trae tu dedo, aquí tienes mis manos: trae tu mano y métela en mi costado: y no seas incrédulo sino creyente. Contesto Tomás: ¡Señor mio y Dios mio!. Jesús le dijo:¿Porque me has visto has creido? Dichosos los que crean sin haber visto.
Muchos otros signos, que no estan escritos en este libro, hizo Jesús a la vista de los discípulos. Estos se han escrito para que creáis que Jesús es el Mesías, el Hijo de Dios, y para que, creyendo, tengáis vida en su nombre.
3) Ara veiem que diu el text, situant-lo en el seu context, primer la nota al passatge de Joan i a continuació els textos paral·lels corresponents:
3a) Nota explicativa del text: “El Senyor ressuscitat compleix la promesa de tornar amb els seus deixebles (Jn 14, 18; 16,16) i de enviar-los l’Esperit (Jn 14,26). La situació dels deixebles tancats per por als jueus, reflecteix l’actitud de la comunitat joànica, que plena de temor davant d’un món hostil, viu la temptació de refugiar-se en el cenacle, en el seu propi cercle. Jesús, no obstant els envia al món per que siguin testimonis seus i del Pare.
L’actitud de Jesús davant les exigències de Tomás mostra que el seu procés de fe es excepcional. Tomàs no pot ser un model per als creients, doncs la fe que Jesús lloa es la que neix del testimoni dels apòstols sense haver vist.
L’episodi de Tomás te també la intenció de mostrar la identitat entre el crucificat i el ressuscitat, i respondre, així, a possibles desviacions (Jesús no va morir) o falsos rumors (els deixebles veieren un fantasma).
Amb aquestes paraules terminava originalment el quart evangeli, una senzilla conclusió que revela quina va ser la finalitat que es proposava l’evangelista al escriure la seva obra: portar a la fe en Jesús, descobrint en els seus signes la fletxa indicadora que apunta a la seva messianitat i divinitat. El resultat de tal descobriment i de l’acceptació de Jesús es la vida eterna.
3b) Paral·lels del text que meditem:
Mc 16, 14-18: “Finalment, mentre eren a taula, Jesús es va aparèixer als Onze i els reprotxà la seva falta de fe i la seva duresa de cor, ja que no havien cregut els qui l’havien vist ressuscitat. Els digué: Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova del evangeli a tota la humanitat. Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran. Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, agafaran serps amb les mans, i si beuen alguna metzina, no els farà cap mal: imposaran les mans als malalts, i es posaran bons”.
Ac 1, 6-8: “Ells doncs, trobant-se reunits, li preguntaren: senyor, es ara que restabliràs el Regne a favor d’Israel? Ell els contestà : No es cosa vostra de saber els temps i els moments que el Pare ha fixat amb la seva autoritat. Però vosaltres, quan l’Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem a tot Judea, a Samaria i fins l’extrem de la terra”.
Ez 37, 9: “El Senyor em digué: Fill d’home, profetitza, profetitza a l’Esperit. Digues-li: “Això et mana el Senyor Déu sobirà: vine, esperit, vine dels quatre vents i alena sobre aquests morts perquè recobrin la vida”.
Jn 11,16: “ Tomàs el anomenat Bessó, va dir als altres deixebles: Anem-hi també nosaltres i morim amb ell.
1Pe 1,8: “Vosaltres l’estimeu sense haver-lo vist, i ara, sense veure’l, creieu en ell. I teniu una alegria tan gloriosa que no hi ha paraules per expressar-la”.
Jn 21,25: “ Jesús va fer encara moltes altres coses. I, si algú volgués escriure-les una per una, em sembla que els llibres que es podrien escriure no cabrien en el món sencer”.
4) Ara veiem que ens diu personalment o social, el fragment que hem llegit avui. És el moment de fer un uns cinc minuts de silenci. Al final d’aquests, el que vulgui pot dir allò que li ha dit la Paraula (Català o Castellà). Si fas la Lectio, sòl, la teva contestació es directa des de la pregària a Déu.
5) A continuació bé la resposta al que ens ha dit la Paraula, amb la pregària:
5a) També qui vulgui, pot fer la seva pregària espontània, des de el que l’ha suggerit la lectura o qualsevol intenció que tingueu.
5b) En acabar les pregàries espontànies com a cloenda, podem fer la següent:
JESUCRISTO: para hallarte hay un lugar privilegiado, tu Iglesia. Fuera de ella no te encontró Tomas. Con él te digo, sin haber visto, pero si te siento vivo, vivificante y amigo cercano: ¡Señor mio y Dios mio! Es la confesión Pascual de mi FE.
6) Contemplació.
6a) Ara dedicarem 2 ó 3 minuts ( si calen més minuts, es fan els que es necessiten) per contemplar allò que el Senyor més se’ns ha deixat sentir: una paraula, un sentiment, una imatge, algun tresor espiritual d’un altre moment en la nostra vida, en que el Senyor també se’ns ha manifestat, recorda-ho i reviure-ho. Evocar aquesta presència de Déu en el nostre interior i estar atent en aquesta situació.
6b) Acabem aquesta contemplació amb l’oració del Pare Nostre: “Pare Nostre….”
6c) Recordem una paraula, una frase que podem memoritzar de l’Evangeli que hem llegit i que ens servirà per fer present de nou a Déu un cop acabada aquesta Lectio i que ens ajudarà a seguir pregant en el dia a dia.
7) Benedicció.
8) Flor del Carme: Flor del Carme, cep del Raïm diví,/ llum celeste i verge amb fruit al sí, Meravella./ Mare tendra intacta de Baró,/ als fills vostres doneu protecció,/ bella estrella,/ Mare dolça Senyora del Carmel,/ vostre Poble ompli del goig que al cel fruïu ara./ Sou la porta, la clau del paradís:/ conduïu-nos on vos regneu feliç,/ nostra Mare:/ Amén.
