LECTIO DIVINA EN LA PARRÒQUIA (19)
PARRÒQUIA SANTA JOAQUIMA DE VEDRUNA. CARMELITES
(Evangeli del Diumenge tercer de Pasqua –cicle/c)
1) Invocació a l’Esperit Sant:
VEN ESPÍRITU DE DIOS
SOBRE MI.
ME ABRO A TU PRESÈNCIA
CAMBIARÁS MI CORAZÓN. (2)
Toca mi debilidad, toma todo lo que soy, pongo mi vida en tus manos y mi fe. Poco a poco llegarás a inundarme de tu luz, tu cambiarás mi pasado, cantaré.
2) Jn 21, 1- 14:
“En aquel tiempo, Jesús se apareció otra vez a los discípulos junto al lago de Tiberíades. Y se apareció de esta manera: Estaban juntos Simón Pedro, tomás apodado el mellizo, Natanael el de Caná de Galilea, los Zebedeos y otros dos discípulos suyos. Simón pedro les dice: Me voy a pescar. Ellos contestan: Vamos también nosotros contigo. Salieron y se embarcaron: y aquella noche no cogieron nada. Estaba ya amaneciendo, cuando Jesús se presentó en la orilla: perol los discípulos no sabían que era Jesús. Jesús les dice: Muchachos ¿tenéis pescado?. Ellos contestaron: No. Jesús les dice: Echad la red a la derecha de la barca y encontraréis.” La echaron, y no tenian fuerzas para sacarla, por la multitud de peces. Y aquel discípulo que Jesús tanto quería le dice a Pedro: Es el Señor. Al oir que era el Señor, Simón pedro, que estaba desnudo, se ató la túnica y se echó al agua. Los demás discípulos se acercaron en la barca, porque no distaban de tierra más que unos cien metros, remolcando la red con los peces.
Al saltar a tierra , ven unas brasas con un pescado puesto encima y pan. Jesús les dice: Traed de los peces que acabáis de coger. Simón pedro subió a la barca y arrastró hasta la otra orilla la red repleta de peces grandes: ciento cincuenta y tres. Y aunque eran tantos, no se rompió la red. Jesús les dice: Vamos, almorzad. Ninguno de los discípulos se atrevía a preguntarle quién era, porque sabían bien que era el Señor. Jesús se acerca, toma el pan y se lo da, y lo mismo el pescado. Esta fue la tercera vez que Jesús se apareció a los discípulos, después de resucitar de entre los muertos.
3) Ara veiem que diu el text, situant-lo en el seu context, primer la nota al passatge de Joan i a continuació els textos paral·lels corresponents:
3a) Nota explicativa del text:
“Aquest relat utilitza l’estructura d’una pesca miraculosa (Llc 5,1-11) per descriure simbòlicament la tasca evangelitzadora de l’Església. Els set deixebles indiquen que la tasca de la “pesca” l’ha de dur a terme tota la Església. La xarxa que no es trenca accentua la capacitat de la Església per rebre a tots sense cap excepció. El nombre dels peixos parla de plenitud i universalitat. La pesca en alta mar, en el món, adquireix tot un sentit i consciencia des de la vora del mar a on es el Senyor que prepara el menjar, es a dir, l’Eucaristia.
3b) Paral·lels del text que meditem:
Jn 11,16: “Tomás l’anomenat bessó, va dir als altres deixebles: Anem-hi també nosaltres, i morim amb ell!.”
Llc 24,16: “ …, però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo.”
Jn 20, 14: “ Així que acabava de dir aquestes paraules, és gira enrere i veié Jesús allà dret, però no s’adonava que fos ell.”
Llc 5,4-7: “ Quan acabà de parlar, digué a Simó: Tira llac endins i caleu xarxes. Simó li respongué: Mestre ens hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res: però ja que tu ho dius, calaré les xarxes. Ho feren així, i van arreplegar tant i tant de peix que les xarxes se’ls esquinçaven. Llavors va fer senyal als companys de l’altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren i ompliren tant les dues barques que quasi s’enfonsaven.”
Jn 13,23: “Un dels deixebles, el qui Jesús estimava, era a taula al costat d’ell.”
Mc 6, 41: “ Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans i en donava als seus deixebles perquè els servissin a la gent. També va repartir els dos peixos a tothom.”
4) Ara veiem que ens diu personalment i/o social, el fragment que hem llegit avui. És el moment de fer uns cinc minuts de silenci. Al final d’aquests, el que vulgui pot dir allò que li ha dit la Paraula (Català o Castellà). Si fas la lectio, sòl, la teva contestació es directa des de la pregària a Déu.
5) A continuació bé la resposta al que ens ha dit la Paraula, amb la pregària:
5a) També qui vulgui, pot fer la seva pregària espontània, des de el que l’ha suggerit la lectura, o qualsevol intenció que tingueu.
5b) En acabar les pregàries espontànies, com a cloenda, podem fer el Salm 30
6) Contemplació.
6a) Ara dedicarem 2 ó 3 minuts ( si calen més minuts, es fan els que es necessiten) per contemplar allò que el Senyor més se’ns ha deixat sentir: una paraula, un sentiment, una imatge, algun tresor espiritual d’un altre moment en la nostra vida, en que el Senyor també se’ns ha manifestat, recorda-ho i reviure-ho. Evocar aquesta presència de Déu en el nostre interior i estar atent en aquesta situació.
6b) Acabem aquesta contemplació amb l’oració del Pare Nostre: “Pare Nostre….”
6c) Recordem una paraula, una frase que podem memoritzar de l’Evangeli que hem llegit i que ens servirà per fer present de nou a Déu un cop acabada aquesta Lectio i que ens ajudarà a seguir pregant en el dia a dia.
7) Benedicció.
8) Flor del Carme: Flor del Carme, cep del Raïm diví,/ llum celeste i verge amb fruit al sí, Meravella./ Mare tendra intacta de Baró,/ als fills vostres doneu protecció,/ bella estrella,/ Mare dolça Senyora del Carmel,/ vostre Poble ompli del goig que al cel fruïu ara./ Sou la porta, la clau del paradís:/ conduïu-nos on vos regneu feliç,/ nostra Mare:/ Amén.
