Lectio Divina Lc 24, 46-53

LECTIO DIVINA EN LA PARRÒQUIA (nº 23)

PARRÒQUIA SANTA  JOAQUIMA DE VEDRUNA. CARMELITES

1)     Invocació a L’Esperit Sant:

VEN ESPÍRITU DE DIOS

SOBRE MI.

ME ABRO A TU PRESENCIA. (2)

Toca mi debilidad,

toma todo lo que soy

pongo mi vida en tus manos y mi fe.

Poco a poco llegarás

a inundare de tu luz,

tu cambiarás mi pasado, cantaré.

2)     Lc 24, 46-53:

“En aquel tiempo dijo Jesús a sus discípulos: Así estaba escrito: el Mesías, padecerá, resucitará de entre los muertos al tercer día y en su nombre se predicará la conversión y el perdón de los pecados a todos los pueblos, comenzando por Jerusalén.  Vosotros sois testigos de esto. Yo os enviaré lo que mi Padre ha prometido: vosotros quedaos en la ciudad, hasta que os revistáis de la fuerza de lo alto. Después los sacó hacia Betania y, levantando las manos, les bendijo. Y mientras los bendecía se separó de ellos, subiendo hacia el cielo. Ellos se postraron ante él y se volvieron a Jerusalén con gran alegría: y estaban siempre en el templo bendiciendo a Dios.”

3)     Ara veiem que diu el text, situant-lo en el seu context: primer els textos paral·lels a continuació la nota al passatge de Lluc, i finalment alguns comentaris de autors i documents importants:

3a) Nota explicativa del text:   “Ara els onze entren en la plenitud del missatge pasqual, gràcies a la trobada amb el ressuscitat. Ell els descobreix el sentit profund de les Escriptures i els envia com a testimonis a predicar la conversió i el perdó dels pecats per tots els homes. Per aquesta tasca ingent, els deixebles compten amb l’ajuda i la força de l’Esperit que és qui guia l’anunci de l’Evangeli en el temps de l’Església com s’adverteix llegint el llibre de les Actes dels Apòstols (Ac 1,8).”

“L’ascensió de Jesús expressa l’exaltació com una dimensió de la seva resurrecció , més que com un esdeveniment diferent. El goig, el gran signe messiànic i escatològic que omple tot l’evangeli de la infantesa (Lc 1, 14-27; 2,10), abasta als apòstols que es reuneixen en el temple per pregar en esper del enviament de l’Esperit, que impulsarà la missió de l’Església. El que comença en el temple (Llc 1, 8-10) termina en ell.

3b) Comentaris al text que reflexionem, d’autors i documents cristians rellevants:
”Yo, por mi parte, sé muy bien y en ello pongo mi fe que después de su resurrección, permaneció El señor en su carne. Y así cuando se presentó a Pedro y a sus compañeros, les dijo: tocadme palpadme y comprended que no soy un espíritu incorpóreo. Y al punto le tocaron y creyeron, quedando persuadidos de su carne y de su espíritu (…). Es más, después de su resurrección comió y bebió con ellos, como hombre de carne que era, si bien espiritualmente estaba hecho una cosa con su Padre” (S. Ignacio de Antioquía, A los Esmirneos 3,1-3).

“Los Apóstoles y todos los discípulos, que estaban turbados por su muerte en la cruz y dudaban de su resurrección,(…) cuando el Señor subió al cielo, no sólo no experimentaron tristeza alguna, sino que se llenaron de gran gozo. Y es que en realidad fue motivo de una inmensa e inefable alegría el hecho de que la naturaleza humana, en presencia de una santa multitud, ascendiera por encima de la dignidad de todas las criaturas celestiales, (…) por encima de los mismos arcángeles, sin que ningun grado de elevación pudiera dar la medida de su exaltación, hasta ser recibida junto al Padre, entronizada y asociada a la gloria de aquel con cuya naturaleza divina se había unido en la persona del Hijo”  (San León Magno, Sermón 1º de la Ascensión del Señor 4).

3c) Paral·lels bíblics del text que meditem:   Ac 1, 8: “Però vosaltres (els Apòstols), quan l’Esperit sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaría i fins l’extrem de la terra.”

Ac 3, 15: “ Vosaltres (els Israelites) vau matar el qui obre el camí de la vida, però Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts: nosaltres en som testimonis.”

Jn 14,16: “I jo pregaré el Pare,que us donarà un altre defensor, perquè es quedi amb vosaltres per sempre.”

Ac 1, 9-12: “Quan hagué dit això, es va enlairar davant d’ells: un núvol se l’endugué, i el deixaren de veure. Encara s’estaven mirant fixament al cel, mentre ell se n’anava quan se’ls van presentar dos homes amb vestits blancs i els digueren: Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n’hi anava. Després, els apòstols se’n tornaren a Jerusalem des de la muntanya de les Oliveres, que es a prop de la ciutat, a la distància que és permès de recórrer en dissabte.”

 

4)     Ara veiem que ens diu personalment i/o social, el fragment que hem llegit avui. És el moment de fer uns cinc minuts de silenci. Al final d’aquests, el que vulgui pot dir allò que li ha dit la Paraula (Català o Castellà). Si fas aquesta lectio, sol, la teva contestació es directa des de la pregària a Déu.

 

5)     A continuació bé la resposta al que ens ha dit la paraula. Amb la pregària:

5a) També qui vulgui, pot fer la seva pregària espontània, des de el que l’ha suggerit la lectura, o qualsevol intenció que tingui.

5b) En acabar les pregàries espontànies, les unim totes orant amb aquesta pregària:

Jesucristo: me quedo mirando al cielo viéndote subir al Padre…Y te pido: Llévame en tu compañía,/ donde tu vayas, Jesús,/ porque bién sé que eres tú/ la vida del alma mía:/ si tú vida no me dás,/ yo sé que vivir no puedo,/ ni si yo sin tí me quedo,/ ni sí tú sin mí te vas. No, no me quedo sin ti: sigo indefectiblemente unido a ti, por el amor y por la fe.     

6)     Contemplació:

6a) Ara dedicarem 2 ó 3 minuts (si calen més, es dediquen més) per contemplar allò que el senyor més se’ns ha deixat sentir, una paraula, un sentiment, una imatge, ó algun tresor espiritual d’un altre moment en la nostra vida, en que el senyor també se’ns ha manifestat, recordar-ho i reviure-ho, evocar aquesta presència de déu en el nostre interior o davant del Santíssim o d’una Icona religiosa que ens ajudi a contemplar.

6b) Recordem una Paraula, una frase que podem memoritzar de l’Evangeli que hem llegit i que ens servirà per fer present de nou a Déu un cop acabada aquesta lectio i que ens ajudarà a seguir pregant en el dia a dia.

6c) Acabem aquesta contemplació amb l’oració que el mateix Jesús ens va ensenyar el Pare Nostre: “Pare Nostre, que esteu en el cel,,,,”.

 

7)     Benedicció.

8)     Flor del Carme

  

 

DEJA UNA RESPUESTA

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.